dimarts, 7 de febrer del 2017

La comoditat humana



Les xicotetes bèsties encara estan aterrant després d’un cap de setmana festiu. Encara no s’han adonat que queden escassament 3 mesos per fer la PAU i que aquest any és un any molt intens i complet. A partir d’ara seran els protagonistes de tots els actes festius que se celebraran al municipi. 

Encara no són conscients que ara és el moment de fer tota la feina i deixar-ho tot enllestit i apunt per a aquella setmana repleta d’exàmens que decidiran el seu futur. No entenen que en aquests moments han de començar a distribuir el temps i a organitzar-se i treballar tots els dies per poder dur endavant el curs i poder acomplir els seus somnis. Que més endavant ja tindran temps per a gaudir al màxim de l’estiu, dels amics i de tot allò que més els agrada.

Aquests adolescents semi-adults senten la curiositat per veure què passarà quan acabe el curs, però encara viuen al dia, no pensen més enllà del demà i la selectivitat, la Universitat i l’estiu encara se’ls queda molt lluny. El que més m’encurioseix d’aquesta situació és que veuen molt més a prop el ser els protagonistes l’última setmana del mes més calorós de l’any que no aquella setmana fatídica que patiran al mes de juny. 

Pot ser tot açò que estic comentant estiga condicionat perquè els humans som molt còmodes. Sempre intentem fer el mínim possible i aconseguir el màxim. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada