dimarts, 14 de març del 2017

Tres són multitud



Els dimarts solen ser més tranquils i relaxats, però hui ens hem trobat una visita no esperada al centre. Un senyor entrajat de cap a peus, amb corbata roja, amb sabates de mudar... un aspecte poc vist a un centre de secundària... era el cap dels caps, el capdill.
El capdill ha arribat a la primera hora i ha tingut el plaer d’acompanyar durant tot el matí a l’ àngel de la guarda i a la seua sombra.
La primera hora ha estat un poc desconcertant per a les 35 bestioletes festeres que aterren a l’aula-matèria, aquestes s’han trobat a l’esperat l’àngel de la guarda + al capdill + l’ombra de l’àngel. el fet de veure una presència nova els ha fet comportar-se diferent, més atents, participatius i callats mentre s’explicava tot... Quan ha sonat el timbre el capdill se’ns ha arrimat i s’ha quedat parlant amb l’àngel de la guarda una bona estona, era l’hora del pati i després les petites bèsties tenien un control, per no perdre el temps, he arreglat l’aula per a quan arribaren poder anar seient i repartir els exàmens. Només sonar el timbre les primeres bestioletes han arribat contant xafardejos, ahir arribà un nou àngel de la guarda i estan a l’aguait de tot allò que fa.... Encara no havien entrat per la porta i ja estaven contant-me que havien parlat amb el nou àngel de la guarda, fins que han vist al capdill i s’han quedat sufocades i confoses sense saber què dir ni què fer... 
 

dimecres, 8 de març del 2017

Canvis...

Hui és un dia important per a totes les dones i, sobretot, per a totes les dones treballadores.
Hui és el nostre dia, el IES s'ha vestit de color morat, el color dels canvis. Els canvis que la nostra societat necessita. Actualment, tot i que no ho aparente, encara ens trobem en una societat patriarcal i masclista, moltes feines i tasques continuen emmarcant-se sota l'oració “això és casa de xiques”. Hui al centre m'he adonat que encara queda molt per fer i per aconseguir amb els adolescents, ja que aquestes petites bèsties són les persones que ens substituiran en un futur. Aquestes personetes seran les que s'encarregaran de totes les feines que nosaltres ens deixem i ara és el moment d'inculcar-los i ensenyar-los els valors. I com deixa Auxili “i tu, sols tu, faras vibrar els cinc continents”
 https://www.youtube.com/watch?v=YDafHsyyTNk

dilluns, 6 de març del 2017

Esgotament, motivació i dubtes

Diuen que els dilluns són el pitjor dia de la setmana. Després de molts dillunsos al ies hui puc dir que sent que un dilluns ha pogut en mi. Estic abatida, esgotada, cansadíssima, desanimada, frustrada...
Després d'un cap de setmana ben intens les meues piles estan esgotades. Potser aquests sentiments provenen perquè queda ja res de pràctiques i, per consegüent, de Màster.
Ara comence a notar que comença el moment de l'sprint final i amb això els últims treballs, les últimes SD i UD del Màster, la realització, la entrega i la defensa del TFM...  En aquest moment em sent com si haguès de pujar al cim d'una muntanya sense haver fer res d'exercici per arribar-hi.
El tema de les pràctiques i el fet d'anar a classe em relaxa i em fa deshinibir-me de tota la resta de feina del Màster i això, en el fons, està bé i és el que està motivant-me. És a dir, el fet d'anar al centre em fa veure què és el que vull aconseguir, quina és la meua meta i quin és el meu desig. Les xicotetes bèsties i les bèsties festeres fan que estiga gaudint al màxim de l'experiència docent.
Arran d'aquestes pràctiques he començat a preguntar-me si m'agradaria més estar amb els més menuts o amb els més majors... personalment, em considere una persona molt "xiquera" amb moltes ganes de fer arribar els meus coneixements als demés. Els més arrimats a mi moltíssimes vegades m'han dit "eres més xiqueta que ells" "mira que t'agrada fer cosetes per a que juguen i aprenguen", "mira que tens paciència en els nanos..." i tot un fum d'oracions relacionades amb el tema...

Espere poder arribar-hi al cim com ho vaig aconseguir ahir...