Després d'un cap de setmana ben intens les meues piles estan esgotades. Potser aquests sentiments provenen perquè queda ja res de pràctiques i, per consegüent, de Màster.
Ara comence a notar que comença el moment de l'sprint final i amb això els últims treballs, les últimes SD i UD del Màster, la realització, la entrega i la defensa del TFM... En aquest moment em sent com si haguès de pujar al cim d'una muntanya sense haver fer res d'exercici per arribar-hi.
El tema de les pràctiques i el fet d'anar a classe em relaxa i em fa deshinibir-me de tota la resta de feina del Màster i això, en el fons, està bé i és el que està motivant-me. És a dir, el fet d'anar al centre em fa veure què és el que vull aconseguir, quina és la meua meta i quin és el meu desig. Les xicotetes bèsties i les bèsties festeres fan que estiga gaudint al màxim de l'experiència docent.
Arran d'aquestes pràctiques he començat a preguntar-me si m'agradaria més estar amb els més menuts o amb els més majors... personalment, em considere una persona molt "xiquera" amb moltes ganes de fer arribar els meus coneixements als demés. Els més arrimats a mi moltíssimes vegades m'han dit "eres més xiqueta que ells" "mira que t'agrada fer cosetes per a que juguen i aprenguen", "mira que tens paciència en els nanos..." i tot un fum d'oracions relacionades amb el tema...
Espere poder arribar-hi al cim com ho vaig aconseguir ahir...
L'estil personal és bo...
ResponElimina