dilluns, 6 de març del 2017

Esgotament, motivació i dubtes

Diuen que els dilluns són el pitjor dia de la setmana. Després de molts dillunsos al ies hui puc dir que sent que un dilluns ha pogut en mi. Estic abatida, esgotada, cansadíssima, desanimada, frustrada...
Després d'un cap de setmana ben intens les meues piles estan esgotades. Potser aquests sentiments provenen perquè queda ja res de pràctiques i, per consegüent, de Màster.
Ara comence a notar que comença el moment de l'sprint final i amb això els últims treballs, les últimes SD i UD del Màster, la realització, la entrega i la defensa del TFM...  En aquest moment em sent com si haguès de pujar al cim d'una muntanya sense haver fer res d'exercici per arribar-hi.
El tema de les pràctiques i el fet d'anar a classe em relaxa i em fa deshinibir-me de tota la resta de feina del Màster i això, en el fons, està bé i és el que està motivant-me. És a dir, el fet d'anar al centre em fa veure què és el que vull aconseguir, quina és la meua meta i quin és el meu desig. Les xicotetes bèsties i les bèsties festeres fan que estiga gaudint al màxim de l'experiència docent.
Arran d'aquestes pràctiques he començat a preguntar-me si m'agradaria més estar amb els més menuts o amb els més majors... personalment, em considere una persona molt "xiquera" amb moltes ganes de fer arribar els meus coneixements als demés. Els més arrimats a mi moltíssimes vegades m'han dit "eres més xiqueta que ells" "mira que t'agrada fer cosetes per a que juguen i aprenguen", "mira que tens paciència en els nanos..." i tot un fum d'oracions relacionades amb el tema...

Espere poder arribar-hi al cim com ho vaig aconseguir ahir...

1 comentari: