7a.m., sona el despertador, desdejune, una dutxa i cap al ies… comença la rutina, penses; ja es dijous, hui estaran revolicats, pensant en què faran demà, alguns ja m’avançaren que volien anar al cinema a veure "las 50 sombras", però eixes subordinades han d'acabar-se...
Arribe, 7;55 am, veig un autobús que no és dels habituals... l'altra professora de valencià em diu:
-hui anem de ruta literària... au cap amunt..."
El meu primer pensament ha estat: "menos mal que dus el cap enganxat al cos..." El dilluns em comentaren que hui feien una eixida a Xàtiva. L'anada en autobús ha estat molt tranquila, tohom anava mig dormint encara (com jo...), la primera parada ha sigut a un dels jardins de la capital de la costera. Comencem la ruta amb dos guies que anaven explicant-nos una mica d'història i l'arquitectura de la ciutat i, aprofitant l'eixida, també hem visitat un munt d'edificis històrics que hi ha al municipi.
Les xicotetes bèsties només feien que mirar-me i preguntar-me què perquè havien d'escoltar allò... la cosa ha canviat quan hem entrat a la cripta de l'església de sant Pere i al castell. Sembla que el "morbo" per les coses de morts i dels castells els entusiasma i els crea il·lusió per visitar-ho.
El que més m'ha sorprés es quan alguna d'aquestes bestietes m'ha dit;- jo no sabia que estava açò ací...
Aquesta afirmació m'ha fet plantejar-me la següent qüestió: perquè ens interessem i visitem totes aquelles coses que ens resulten ben lluny però no aquelles que tenim al costat de casa?
Tothom ha anat (o pensa anar-hi alguna vegada en la seua vida) a la alhambra, a veure los amantes de teruel, a los jardines del generalísimo i a veure la platja de las catedrales, l'església de Santiago, ha pujat no sé quina serra d'allà ves-a-saber-on, en canvi açò que esta al costat de casa no a anar a visitar-ho mai i, fins i tot, no coneixen algunes de les coses que tenen al poble veí...
Interessants reflexions sobre l'interés i planficació de les eixides escolars.
ResponElimina