La vida és una successió d'exàmens

Ahir, per circumstàncies diverses, vaig haver d’anar a tirar una maneta al bar on he estat treballant molt de temps. Allí em vaig adonar que moltes vegades les persones no atenem a allò que ens diuen. Vaig veure a totes aquelles personetes que han estat hui a classe i no hi havia cap que no intentara treure’m informació sobre la prova que han realitzat hui... en l’última classe que tingueren, la professora els digué què els anava a preguntar i que els ho anava a enviar al correu. Però aquestes personetes, al ser quasi l’última hora, estaven ja pensant en el cap de setmana i, pot ser, en l’examen què tenien el dia següent.

Açò m’ha fet recordar que una vegada una de les persones que m’ha criat em digué: “reina, no se t’oblide mai, la vida és una successió d’exàmens”. Durant l’examen, he estat reflexionant que tot el que fem durant la nostra vida està avaluat d’una manera o d’una altra. A l’institut i a la carrera amb els exàmens que ens feien gairebé mensualment i també tot allò que realitza estudiant a l’aula. Però no només s’avalua allò que ocorre entre les 4 parets, sinó tot el que fem fora d’aquestes també és avaluat de manera inconscient. Jo pensava que una vegada acabaves amb el institut o amb la carrera deixaves d’emplenar fulls amb coneixements sobre un tema... Però la realitat és ben diferent, sí que és cert que he deixat d’escriure fulls i fulls, però no han deixat d’avaluar-me. Vull dir, al llarg de la nostra vida, tot allò que fem també és avaluat, bé pels nostres companys de feina, per els nostres superiors o per la mateixa família.

Constantment estem realitzant exàmens a la Universitat o l’escola de la vida. Tot allò que ens ocorre és com una mena d’avaluació per a aprendre, per a avançar i créixer com a persona. D’una forma o d’una altra, la vida ens posa contínuament exàmens que hem de superar per a poder aconseguir alguna cosa.