«El teatre és tan infinitament
fascinant,
perquè és molt accidental, tant com la vida»
perquè és molt accidental, tant com la vida»
A.
Miller
Hui és quan m’he adonat que el fet de
ser professor i/o ser apuntador (sí, aquella persona que s’amaga al coverol per
a salvar a l’actor quan aquest no s’enrecorda) no són tant diferents... els
professors semblen aquelles persones que s’amaguen allà dins per ensenyar els
seus coneixements als seus actors. L’única diferència és que el professor no
s’amaga i alguns dels actors no prenen notes que els serviran...
Açò que he esmentat m’ha fet
reflexionar sobre els humans i el teatre. Personalment, veig que la vida és com
una obra de teatre en tots els gèneres que poden haver-hi. Hi ha dies en què la
nostra vida és una tragèdia, altres on és una comèdia i altres, la majoria, és
un drama. Durant aquests dies he vist que tots els gèneres que acabe de
comentar es veuen engrandits durant l’adolescència perquè tot allò que els
ocorre als estudiants ho extrapolen d’una manera exagerada on la realitat i la
ficció no semblen tan diferents.
No havia escoltat mai l'associació professor-apuntador. És curiosa...
ResponEliminaAhir a les aules veient un tema de teatre i de tot allò que es compón un teatre em va fer pensar quan jo en feia. Va haver 2 o 3 obres on jo era apuntadora i ahir a les aules em va recordar que el que jo feia durant la representació és el que fa un docent durant les sessions.
EliminaAra bé, també pense que el docent passa per tots els càrrecs que hi ha durant una representació. Doncs és aquella persona que guia i dirigeix l'aula, però també aquella que actua fent la seua classe.